La salut completa

Anem al gra, i partim de la base de què no som  només matèria, i que la matèria és molt més del què acostumem a pensar. De fet, el debat filosòfic sobre què és la matèria fa mil·lennis que dura.

El nostre ésser treballa a diferents nivells, i segons les nostres creences en tindrem en compte uns o altres. Jo considero 4 nivells, que són: Espiritual, energètic, bioquímic i físic. Aquests nivells interactuen entre ells, es contenen, i hi són continguts, s’animen, es regulen, s’alimenten, es defensen; perquè són un. I aquí podríem començar un debat sobre la unitat i la multiplicitat que ens portaria molt lluny i potser no és el lloc ni el moment. Així que, tornem al gra:

Així és com representaria l’ésser, els seus nivells i les interaccions entre ells.

L’esperit és el centre, el nucli, la base; però ho impregna tot i no té perquè estar restringit per les barreres del món material.

El camp energètic és generat pels altres nivells. No té una “entitat” pròpia però és molt important a nivell terapèutic ja que fa de pont entre varis nivells.

El nivell bioquímic, que es correspon al metabolisme.

I el nivell físic que és el què entenem com a purament material, és a dir, els teixits, els òrgans.

La medicina occidental moderna només contempla i , per tant, treballa, amb els dos últims nivells: el bioquímic i el físic. Oblidant-se completament dels altres dos i en la majoria dels caos, negant-los.

La medicina naturista o naturopatia, en el millor dels casos en contempla tres: l’energètic, el bioquímic i el físic. Molt millor que la medicina oficial però se’n segueix deixant un de molt important.  I moltes vegades només els dos últims, treballant igual que la medicina “oficial”, però substituint les drogues de síntesi per extractes d’origen natural.

L’esperit és el nucli, el que cohesiona i sense el qual l’existència dels altres no té absolutament cap mena de sentit. És l’origen i el fi. Com que està impregnat en tot l’ésser, treballant en algun dels altres tres nivells, podem produir efectes en l’espiritual, sobretot treballant amb l’energètic. Però no seria millor treballar holísticament de veritat i tenir en compte tot el nostre ser?

Qui fa això i sempre ho ha fet, des de la nit dels temps, són les medicines tradicionals.

Les medicines tradicionals són anteriors a l’era del dogma de la raó. Neixen en èpoques en què l’ésser humà, per conèixer el món, feia servir l’inconscient, la intuïció i els sentits (tots), a més del pensament racional.

Això no vol dir que els pensaments obtinguts pel raonament no siguin valuosos. De fet les medicines tradicionals els incorporen sense cap problema, doncs sempre ha sigut una més de les eines que ha utilitzat i realment seria absurd que algú que aspiri a la saviesa rebutgés una font de coneixement.

En l’època que neixen les medicines, que ara coneixem per tradicionals, la humanitat sabia que tot posseeix un esperit o està impregnat d’esperit, i treballava en conseqüència. Quan s’ajudava de les plantes per guarir ho feia conscient de què no només estava treballant amb principis actius. També treballava amb els esperits de cada ingredient que utilitzava, i aquests esperits, amos dels principis actius i amb capacitat per influir en els nostres 4 nivells, eren els que realment ajudaven, a la curació. Però tenen la seva pròpia voluntat i per tant no es poden fer les coses de qualsevol manera.

És bàsicament per això que un mateix remei fet per dues persones diferents pot ser més o menys efectiu.

Podem pensar que aquest coneixement s’ha perdut, com a mínim a casa nostra. Però l’avantatge d’aquest tipus de coneixements és que l’accés a la xarxa que els conté, tots, és sempre al nostre abast, perquè som un node més i no cal que hi entrem. Ja hi som dins. Simplement ens n’hem oblidat. És bastant semblant al què ens passa amb nedar. Algú que no sap nedar s’ofegarà perquè creu, erròniament, que no flota. I si no tingués aquest auto-prejudici, flotaria i salvaria la vida sense cap esforç. Perquè la raó, a vegades, es passa de llesta.

De tot això (i de fet, de molt més) en parlarem al taller Panakeia: éssers vegetals i curació què farem el 20 de juliol a Altron dins del 4art seminari del Gremi de l’Art.

 

Anuncios
Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Els cicles que ens mouen

L’altre dia compartíem l’article sobre les dietes depuratives de primavera, i dèiem que de la correcta depuració primaveral en podien dependre les grips de la tardor. A algú li va sobtar aquesta afirmació. Potser calen més explicacions.

No acostumem a recordar, o a ser conscients, que som animals. Si si, ni plantes, ni bactèries, ni fongs, ni protozous, per molt que a vegades alguns congèneres ens ho semblin…

De fet solem esforçar-nos molt per oblidar-ho, però com es diu en castellà, encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda.

Som animals que viuen en un ecosistema al ritme dels cicles astronòmics i ambientals. A nivell físic, és així per molt que ens encaparrem en creure que tot això ja no ens afecta. Per això i per exemple, movem les substàncies que resideixen al nostre cos seguint el batec de les estacions.

Durant la tardor i l’hivern ens hem dedicat a emmagatzemar i conservar; que és el què li toca fer a qualsevol organisme plurianual si vol assegurar-se la pervivència fins al següent equinocci.  Per tal de minimitzar les pèrdues, els processos depuratius redueixen la seva activitat i, per tant, a part d’economitzar recursos acumulem toxines. Amb la primavera arriba una nova època d’expansió, d’alleugerir-se de les càrregues acumulades doncs ara ja no faran més servei, de fer neteja. El metabolisme es reactiva i afloren les toxines que el cos havia mantingut arraconades per evitar que molestessin i contaminessin els teixits. Passen a la circulació per ser dirigides cap a la sortida. Ens toca facilitar aquest procés. Si no ho fem poden aparèixer erupcions, al·lèrgies, grans, astènia… i evidentment, l’organisme acabarà tornant-les a arraconar per protegir -se, fins que tingui una altra bona oportunitat per desfer-se’n. Tenint en compte que el contacte amb les toxines provoca irritació, inflamació i, a la llarga, degeneració dels teixits, és el més intel·ligent que pot fer si la opció d’eliminar-les no és accessible.

Ara bé, si no ens haguéssim esforçat en oblidar els nostres instints, la depuració de primavera seria sens dubte la primera elecció.

I així, i suposant que durant l’estiu seguíssim també la dieta que ens ofereix la natura, rica en fruites i verdures, fresques i sucoses, arribaríem a la tardor amb el cos net i la circulació lleugera. Lliures d’enemics a dintre de casa permetríem als nostres sistemes de defensa funcionar correctament.

I tancant el cicle de nou, tornaríem a emmagatzemar provisions per subsistir la llarga parada hivernal en un rebost net i endreçat.

Si vols aprendre més dels cicles naturals i els seus efectes en les plantes i en nosaltres, vine a les nostres activitats didàctiques.

Si vols començar una dieta depurativa a la teva mida, demana hora de consulta.

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario

Slow Health o desindustrialitzar la salut

La nostra societat avança cap a una creixent industrialització en tots els àmbits de la vida, incloent la cura de la salut, i fins i tot entre els sectors més naturistes, en general i a l’hora de la veritat, no sembla que hi mostrem gaire reticència. Potser en llegir això algú se sorprèn però, t’has plantejat mai com s’han produït aquelles càpsules d’herbes que compres i què contenen realment?

El problema comença ja amb la prescripció. Sovint quan una persona compra certs productes fitoterapèutics és perquè els hi ha prescrit el/la terapeuta i la majoria d’escoles on s’ensenyen teràpies naturals estan en realitat molt allunyades del retorn a la Naturalesa que propugnen. M’explico:

  • es troben en grans centres urbans i no fan sortides de camp per ensenyar a conèixer i reconèixer les plantes que s’hauran de receptar sinó que es limiten a ensenyar a receptar tal preparat per tal desordre.
  • La majoria de teràpies que s’hi ensenyen són exòtiques, sense cap arrelament al nostre territori, i per tant massa sovint els remeis que s’escullen han de venir de lluny, doncs són els propis d’aquell sistema mèdic no autòcton.

I potser no veus cap problema en tot això, però hi és. I és sobretot un problema de coherència.

Per recomanar un remei cal conèixer-lo a fons, i és bastant difícil conèixer una planta que prové de l’altra punta del món. I no només això, sinó que amb la mania d’utilitzar plantes forànies (especialment quan en tenim d’autòctones amb es mateixes propietats) contribuïm amb un negoci que causa molts perjudicis i ens deixem enganyar:

  1. Contaminació: Molta gent que consumeix plantes medicinals són ecologistes, i sembla una mica absurd que sent-ho comprin plantes que han viatjat milers de quilometres (amb la contaminació que això comporta) per arribar fins aquí.
  2. Colonialisme econòmic: La ma d’obra que s’utilitza per produir-les sol estar molt mal pagada. Resulta un negoci rodó per a les grans empreses estrangeres que s’hi dediquen. Poques despeses als països d’origen i molts beneficis als països on venen. Tot això fet sense cap tipus d’escrúpols.
  3. Risc d’extinció: Les modes periòdiques d’ús d’una o altra planta comprometen les poblacions silvestres de la mateixa, que no poden abastir la demanda a nivell mundial, posant-les en risc d’extinció i deixant-ne sense  a les persones que l’han utilitzat tradicionalment. Això ha passat amb l’harpagòfit, l’equinàcia, etc.
  4. Falsificacions: Aquesta demanda sobtada també afavoreix l’augment de falsificacions, com passa amb l’oli d’argan.  La superfície d’aquest cultiu endèmic de Marroc i Algèria ha disminuït un 50% els últims 100 anys i l’arbre triga de 6 a 8 anys en produir. Tot i això la seva demanda ha augmentat tant els últims anys que és incomprensible com es pot produir tot l’oli que circula pel mercat.
Per ampliar el tema consulteu l’article “Perquè plantes silvestres i autòctones”

A més la majoria de preparats que es consumeixen avui en dia requereixen processos industrials que poden arribar a desnaturalitzar completament qualsevol cosa, a part de resultar més contaminants i tenir un cost energètic més alt que els procediments tradicionals.

Aquest tema el vam tractar una mica a “Perquè utilitzar tintures i elogi de les infusions”. 

Per exemple, les càpsules i comprimits solen estar fets amb extractes concentrats. És a dir que la planta es macera en solvents tòxics com acetona, cloroform, metanol… i l’extracte obtingut se sotmet a un o més processos d’eliminació del solvent, com evaporació, liofilització, spray-drying, etc. , que solen degradar els principis actius. De fet la liofilització és l’únic mètode que possiblement no resulti en un producte final mediocre, però degut al seu elevat preu, pràcticament no s’utilitza.

També cal vigilar amb les tintures, sobretot les de concentracions superiors a 1:1 (en les que el primer número és més gran), ja que és molt difícil obtenir aquestes concentracions per mètodes senzills, i per tant es tractarà d’extractes secs reconstituïts. És a dir que no són tintures de veritat.

Només els preparats fets amb cura i amb un processat mínim reflecteixen l’espectre químic de l’herba original, cosa molt important pels tractaments fitoterapèutics, que es basen en la gran importància de les sinèrgies.

I si ja és difícil trobar productes herbaris elaborats amb plantes autòctones i/o de cultiu de proximitat, amb un processat mínim però ben estudiat i respectuós, que garanteixi el manteniment de l’espectre químic i energètic de la planta original, imaginem ara com ho deu ser trobar productors que demostrin la mateixa cura a l’hora de recol·lectar la matèria prima. El què és clar és que no ho trobaràs en grans empreses ni en els seus productes amb campanyes publicitàries i envasos flamants. Hauràs de buscar més aviat entre els petits productors per trobar les persones que fem la nostra feina amb amor i intentem produir un producte de qualitat cuidant totes les fases del procés.

Al Jardí de les Bruixes, ho fem. Escoltem la Natura per escollir el moment idoni per collir cada planta i assegurar-ne la qualitat; mai parem de formar-nos tant en els coneixements tradicionals com en els més moderns, per poder-te oferir el punt d’equilibri; elaborem els extractes amb el solvent més adequat, perquè continguin l’essència completa de la planta original; treballem amb plantes autòctones o de cultiu propi per ser coherents amb les nostres idees i assegurar-nos una matèria prima de qualitat; produint amb amor, atenció i intenció perquè creiem que el resultat final depèn molt de la voluntat que el produeix.

Si vols  aprendre a treballar amb les plantes com ho fem al Jardí de les Bruixes fes un cop d’ull al Curs de medicina herbària del Mediterrani.

I aquesta manera de fer l’apliquem a l’obrador, a la consulta i te l’ensenyem als tallers, cursos, xerrades i sortides.

Perquè no és només una feina, és una passió i una manera de viure.

 
Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , , , | Deja un comentario

Curs de Medicina herbària tradicional del Mediterrani

Us presentem el nou curs del Jardí de les Bruixes que ens permetrà aprofundir més del què ho podem fer en els tallers de cap de setmana.

L ’objectiu del curs és que les persones assistents aprenguin els processos de la medicina herbària des del principi: del camp (sigui silvestre o cultivat), fins a l’elaboració del remei i la seva prescripció.  Treballarem l’herbalisme entès com a pràctica ancestral que s’adapta als nous temps sense perdre la seva essència que és el contacte amb el territori, els vegetals que hi creixen i el seu ús, així com el d’altres agents naturals, per al manteniment i recuperació de la salut. Ho farem des de la perspectiva de la medicina tradicional del Mediterrani, heretada de la medicina grega d’Hipòcrates i Galè. Si en vols saber més coses en aquest article de la nostra web hi trobaràs informació general dels preceptes en els què es basa.

A diferència de la majoria de cursos de fitoteràpia, en els que s’ensenya a treballar amb preparats naturals però processats industrialment, amb el nostre curs aprendreu l’autèntica ciència dels remeiers. Treballarem molt a nivell pràctic: reconeixement a camp de les plantes autòctones, elaboració de remeis (tintures, oleats, enolats, infusions, ungüents, xarops, etc.), casos clínics…

Nivell: mig.

Destinataris: persones interessades en aprendre mètodes de curació i manteniment de la salut a través de les plantes medicinals; persones que vulguin aprendre a elaborar remeis herbaris tradicionals; productors de plantes medicinals… Preferentment amb algun coneixement en aquest camp.
Places limitades: màxim 12 persones.
Data inici: Dissabte 14 d’abril.
Data final: Dissabte 7 de juny.
Durada: 3 mesos amb un total de 81 hores, repartides en 11 classes (dissabtes de 10 a 13:30 i de 15 a 17h) i 3 sortides de camp (diumenges de 10:30 a 17:30h). (60 hores de classes + 21 hores de sortides de reconeixement a camp ).

Inclou: El preu inclou uns apunts complets i el material necessari per a les pràctiques, accés a una base de recursos complementaris (documentals, PDFs, bibliografia, webs d’interès…), accés a un grup de treball online, assessorament i resolució de dubtes online  durant 4 mesos.

Preu i opcions de pagament: 

  • Pagament únic: 350€.
  • Pagament mensual: 405€ en 3 quotes de 135€.

Lloc: Centre de Tarragona

Imparteix: Anaïs Estrems (terapeuta i remeiera amb més de 10 anys d’experiència en medicina naturista, iridologia, reflexologia, dietètica, oligoteràpia; especialista en fitoteràpia autòctona, Medicina Tradicional del Mediterrani –Medicina grega/humoral- i formulació natural).

Programa (general):

  • Història de la fitoteràpia
  • Sistemes mèdics tradicionals
  • Nomenclatura botànica i materia medica
  • Botànica, morfologia i identificació
  • Normes de recol·lecció
  • Assecatge i emmagatzematge
  • Medicina tradicional del Mediterrani
  • Visió holística de la salut
  • Cultiu
  • Les plantes com a terapeutes
  • Olis essencials
  • Formulació natural
  • Remeis naturals herbaris
  • Farmacodinàmica bàsica
  • Seguretat
  • Diagnòstic i prescripció
  • Dosificació
  • Tractaments complementaris
  • L’alimentació fitoterapèutica

 

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , , , , | 1 Comentario

Regala salut amb els lots del Jardí de les Bruixes

Recorda que aquestes festes, o quan et vingui de gust ja que l’oferta dura tot l’any, pots regalar salut amb els nostres lots de productes

Tria els productes que hi vols incloure i t’ho emboliquem ben mono. I a més et fem un preu especial perquè a part de la salut i el planeta cuidis també la teva butxaca.

Per lots de:

  • entre 20 i 30€ —–> 5% de descompte
  • entre 30 i 50€ —–> 10% de descompte
  • més de 50€ —–> 15% de descompte

Pots triar el productes consultant el catàleg.

No es pot repetir producte dins del mateix lot.

I si prefereixes regalar coneixements o sessions de teràpies naturals, posem a la teva disposició els vals de regal

Pots fer els teus encàrrecs escrivint-nos un correu a jardibruixes@gmail.com.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

La Lluna a la Terra

La Lluna en si és molt menys poderosa que el Sol, però per la seva proximitat amb la Terra, l’efecte regulador dels cicles que te en la vida terrestre és molt més potent i ineludible. Aquest poder lunar és efectiu sobretot amb les aigües terrestres. Quan diem aigües ens referim a tots els líquids de la terra, especialment els que tenen una base aquosa.

Ben sabut és que som aigua en, com a mínim, un 70%. Més o menys igual que les plantes. Així doncs ens interessa conèixer bé aquesta influència per entendre els canvis que pot ocasionar, tant en el nostre propi cos, com en les plantes que cultivem o recol·lectem.

Aquesta influència es pot il·lustrar de la següent manera:

La Lluna Plena atraurà les aigües cap amunt. En el cas de les plantes, atraurà la saba cap a les parts aèries. I conforme ens anem acostant a la Lluna Nova, trobarem la major concentració de saba en les parts subterrànies.

Aquest efecte dura des d’uns dies abans fins a uns dies després de cada fase.

Com que la saba transporta els nutrients caps als teixits, coneixent aquests cicles podem maximitzar la concentració de principis actius en funció del moment en el qual collim la planta. En general ens interessarà collir cada part quan rebi el major flux de saba. Cal tenir en compte que hi ha parts i plantes a les que afecta més que a d’altres.

Si vols ampliar aquesta informació potser t’interessi el taller “Les plantes medicinals: propietats i usos” o bé el curs de 3 mesos que estem preparant per a totes les que voleu aprofundir. Si vols més informació o bé et vols apuntar a la llista de correu per estar al corrent de totes les activitats que programem, escriu-nos a jardibruixes@gmail.com.

 

 

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , , | Deja un comentario

Codony: fruit de tardor, remei per tot l’any

Amb la tardor arriben els últims fruits de l’any, entre ells, el fragant codony.

El codonyer és un cultiu que tenim força oblidat, i com tots els cultius oblidats, injustament. Al Priorat s’adapta perfectament, doncs resisteix tant la manca d’aigua de l’estiu com les glaçades de l’hivern. Al ser un fruiter de floració tardana, té menys risc de perdre-la a causa dels últims freds. Floració, per cert, molt vistosa. És un d’aquests éssers vegetals que sap ser alhora robust i delicadament bell, i per això és bo tenir-lo en compte per a la jardineria de mínima intervenció.

És per aquesta notable resistència que s’utilitza molt com a peu per empeltar pomeres i pereres. Els donarà la seva robustesa i farà que produeixin més.

És un dels cultius més antics del Mediterrani, més que la pera i la poma. De fet, quan a la mitologia grega ens parlen de pomes, parlen de codonys. I és per aquest motiu que solen ser “pomes” daurades.

Antigament les branques joves, per la seva flexibilitat i resistència, eren preferides a les de salze per a la confecció de cistelleria. És per això que en castellà se li diu “membrillo”.  De “mimbrillo”, diminutiu de “mimbre” (vímet).

Algunes varietats de codony es poden menjar crues, però en general, per la seva aspror, és un fruit que cal cuinar. La recepta més coneguda és el codonyat, però n’hi ha d’altres. Al final de l’article us donarem algunes idees perquè innoveu amb aquesta fruita tant nostra.

El codony, com sabeu els que heu vingut al nostre taller “La farmaciola de l’hort”,  és un fruit que ens servirà d’aliment però també de medicina. Destaca sobretot pel seu alt contingut en pectina, que suavitza i alleuja la irritació de les mucoses digestives. Forma un gel que captura els sucs gàstrics alleujant l’acidesa d’estomac, gastritis, i úlceres digestives.

És ric en tanins, amb acció antiinflamatòria i astringent.

També regula el transit intestinal, és desintoxicant, estimula el moviment dels intestins i els neteja. Prevé el restrenyiment, redueix el colesterol.

Pres amb regularitat, prevé el càncer de colon i la formació de pedres a la vesícula.

Per tot això, resulta un remei potent per a tot tipus de desordres digestius: diarrea, malaltia de Crohn, colitis, diverticulitis, etc. Ideal pels nens amb enteritis.

L’única pega que té és que per la seva aspror se sol cuinar amb molt de sucre,però això no ens passaria tant si penséssim en receptes salades. El podem utilitzar en rostits, tallat a rodanxes; en estofats, tallat a daus; en salses, bullit i triturat; en rissotes, tallat a daus petits…

Si els volem dolços però sense abusar del sucre, els podem fer al forn o al caliu, lleugerament ensucrats o endolcint-los amb mel un cop cuits.

I per acabar, un parell de truquets per fer el codonyat i no acabar esgotats :

  • No peleu els codonys. La pell dona aroma i bon gust al codonyat i treure-la és una feina innecessària. Només cal que els fregueu amb un drap per treure’ls la pelussa.
  • No afegiu aigua. Això també és vàlid per a quasi totes les melmelades. Si deixeu els codonys tallats macerant amb el sucre tota la nit, l’endemà els podreu coure amb el seu propi suc. D’aquesta manera no us caldrà estar remenant tanta estona.

 

Elabores alguna recepta original amb codonys? Ens encantaria que la compartissis!

Publicado en Uncategorized | 2 comentarios