La veritat sobre els protectors solars

Avui parlarem d’un tema força controvertit. El Sol és font de vida, però com en tot, només la dosi determina què és remei i què és verí.

A l’estiu, entre que la radiació solar ens arriba més forta, i que fa calor i anem més destapades, o directament, algunes persones, gaudeixen fent el què antigament es coneixia per banys de Sol; és un bon moment per pensar en com influeix el Sol en la nostra salut i com ho fan també les mesures de protecció que prenem per suavitzar el seu efecte.

La llum està formada per varis tipus de radiacions. Les que més ens afecten són els IR (infrarojos), els UVA (ultra-violetes A) i els UVB (ultra-violetes B).

Els UVB penetren menys que els UVA, però els efectes acumulatius causen entre el 65 i el 90% dels càncers de pell; especialment dels melanomes. Tots dos tipus cremen, però la cremada dels UVA, a diferència de la dels UVB, és indolora i per tant sovint passa desapercebuda. Els UVA estimulen la producció de melanina, que és el pigment que fa que ens bronzegem, alhora que ens protegeix de la radiació solar, inclosos els propis UVA.

Els UVB són necessaris per a la síntesi de la vitamina D. La Vitamina D és una de les vitamines que millora la resistència de la pell enfront de la nocivitat dels rajos solars.

Els rajos solars ens aporten molts beneficis (que tractarem amb més deteniment en un altre article), però és innegable que a l’estiu convé protegir-se’n. Quan pensem en fer-ho, de seguida ens vindran al cap els cosmètics protector solars. Els protectors solars se suposa que bloquegen, absorbeixen o dispersen els rajos del Sol que poden resultar nocius per la pell (UVA, UVB, IR).

Els protectors solar solen venir classificats segons el seu FPS (o en anglès SPF). L’SPF indica el temps durant el qual una crema amb filtre solar augmenta la capacitat de la pell de resistir els rajos solars sense cremar-se. Això vol dir que una persona de pell clara, que normalment trigaria 10 minuts sota el Sol en cremar-se, gràcies a l’ús d’una crema amb un SPF 15, trigarà 15 vegades més.

10 minuts x 15 de SPF= 150 minuts (2,5h)

Ara bé, l’SPF només mesura l’efecte que els filtres tenen en els rajos UVA. Si una crema només ens protegeix dels UVA, estarem igualment exposades a l’augment del risc de patir un càncer de pell i evitarem que es posin en marxa els mecanismes propis de la pell per protegir-se de la radiació.

A més a més el nivell de protecció assolit dependrà en gran mesura de:

  1. el tipus de pell que tinguem.
  2. el tipus de filtre utilitzat per elaborar el protector.
  3. La quantitat, la freqüència i la qualitat de l’aplicació.
  4. Les activitats realitzades durant l’exposició al Sol.

Hi ha dos tipus de filtres solars: els químics i els físics.

Els químics modifiquen el comportament de la pell sota la influència dels rajos solars o el comportament dels rajos solars dins la pell. Actuen per tant, des de dintre, i cal que la llum penetri l’epidermis per tal que puguin fer alguna cosa. Per això cal aplicar-los 20 minuts abans de l’exposició.

Els filtres físics no penetren dins la pell, queden per sobre de l’epidermis, formant una espècie de pantalla que reflecteix els rajos solars i no els deixa entrar. Per això el seu efecte comença al moment d’aplicar-los.

Moltes substàncies que formen els filtres químics penetren la pell i arriben fins al torrent sanguini dispersant-se per tot el cos. Així ho confirma un estudi recent de la FDA (L’agència estatal de control de les drogues i aliments d’Estats Units). En aquest estudi es van trobar quantitats 40 vegades superiors als límits establerts com a segurs, trobant-se inclús en la llet materna. Aquests químics es van trobar en el 85% de les persones que van participar a l’estudi. L’oxibenzona, un dels filtres químics més habituals, s’ha trobat a la sang del 96% de la població d’EUA.

Molts dels filtres químics, inclosa l’oxibenzona, són disruptors endocrins. Els disruptors endocrins són substàncies que modifiquen el comportament del sistema endocrí. El sistema endocrí controla els processos biològics de tot el cos, i està format per glàndules (tiroides, ovaris, testicles, suprarenals, etc.) i les hormones que segreguen. Els disruptors endocrins augmenten molt el risc de patir problemes de creixement, infertilitat, endometriosi, afeccions tiroidees…

Alguns dels ingredients utilitzats que s’ha demostrat que són disruptors endocrins o que són sospitosos de ser-ho són:

  • Àcid paraaminobenzòic (PABA)
  • Octisalate
  • Avobenzone
  • Oxibenzone
  • Cinoxate
  • Padimate-0
  • Dioxibenzona
  • Fenilbenzimidazol
  • Homosalate
  • Sulisobenzone
  • Metil antranilato
  • Trolamine salicilate
  • Octocrilene
  • Metilisotiazolinone
  • Parabens
  • Oli mineral, parafina, petrolatum
  • Sodium laurel, lauryl sulfate, sodium laureth sulfate
  • Acrilamida
  • Propylene glycol
  • PEG, polisorbats, alcohol etoxilat
  • 4-methylbenzylidene camphora
  • benzophenone-3
  • 2-ethylhexyl 4-methoxycinnamate

Per inversemblant que ens pugui resultar, no hi ha cap estudi que demostri que l’ús de protector solar disminueixi el risc de patir càncers de pell. De fet, hi ha bastantes evidències de què molts protectors solars poden augmentar el risc de melanoma en les persones que els utilitzen. I és que si ens mirem les estadístiques, els càncers de pell no paren d’augmentar al primer món. Com més s’estén l’ús de productes cosmètics que teòricament tenen la funció de protegir la pell, més augmenten els problemes cutanis. A Espanya actualment es registren el doble de casos que fa 30 anys, i en 4 anys la incidència de càncers de pell ha augmentat un 38%!

Deixant de banda els disruptors endocrins, que podrien tenir més influència en el desenvolupament d’altres tipus de càncers, uns dels causants, quan parlem de protectors solars, segons la FDA (Foods and drugs Agency d’Estats Units), podria ser el retinol palmitate (un tipus de vitamina A) utilitzat en molts protectors.  El retinol palmitate pot augmentar i accelerar el desenvolupament de tumors i altres lesions cutànies, degut a què quan s’aplica en presència de llum solar directa, allibera una gran quantitat de radicals lliures.

Un altre causant present fins i tot als filtres químics (tot i que no als que porten les cremes protectores ecològiques), són les nanopartícules, que són partícules tan petites que poden travessar les membranes cel·lulars, causant danys profunds als teixits i alterant-ne la bioquímica , amb conseqüències de moment desconegudes.

Així doncs,el millor serà utilitzar una crema solar elaborada amb filtres físics lliures de nanopartícules i ingredients naturals. Tot i això, els filtres físics es van deixar d’utilitzar per dos motius. Primer, i aquest és un motiu habitual perquè la indústria deixi d’utilitzar certs ingredients i els substitueixi per d’altres més nocius, perquè els filtres físics són més cars. Segon, perquè al crear una barrera, deixen la pell blanca si s’utilitzen en altes concentracions, i això impedeix que es puguin obtenir productes amb un alt factor de protecció i que siguin alhora agradables d’utilitzar i per tant rendibles.

Aleshores, com ho fem?

Si recapitulem i tenim en compte tot el què s’ha dit fins ara, veurem que el nostre cos  ja compta amb els seus propis mecanismes de protecció cap als possibles danys produïts per la radiació solar. Per tant el més sensat seria combinar la protecció extra que ens ofereix la cosmètica solar amb: 1. protecció física o de barrera, és a dir, no exposició; i 2. afavorir aquest sistema de defensa natural propi.

Això ho podem fer utilitzant els protectors solars de manera correcta:

  • Primer de tot evitem la sobreexposició al Sol. Cap crema ens protegirà al 100%. Si des de que hi ha protectors solars els càncers augmenten, a part de pel seu https://fotos01.regio7.cat/2014/03/07/318x200/fotosexternas20140306205129.jpgcontingut assegurat en productes nocius, podria també ser degut al fet que la gent negligeix amb els principis més bàsics de protecció, per creure que la crema farà tota la feina. Per tant, siguem assenyades amb la quantitat d’hores que ens hi exposem, i evitem les hores centrals del dia (11h-16h). Utilitzem barrets, gorres… com feien els nostres predecessors.
  • EL protector solar (qualsevol), s’ha d’aplicar cada dues hores i després de cada bany, per molt que es digui que és resistent a l’aigua. En assecar-nos amb la tovallola, retirarem gran part de la crema (especialment quan es tracti de cremes amb filtres físics).
  • Apliquem a consciència i en abundància, sinó poc farà la crema.
  • Cal extremar totes aquestes precaucions amb els menors de 3 anys.
  • La crema solar s’ha de canviar cada any.

I tant important com això és nodrir el cos perquè estigui llest per protegir-se sol:

  • Aplicar sempre després de llargues o fortes exposicions, una crema post-solar, amb substàncies que nodreixin la pell i la facin resilient. Per exemple afavorint la melanina, que a part de fer-nos lluir una pell bronzejada, ens protegirà dels efectes nocius de la llum de l’astre pare.
  • Realitzant les exposicions al Sol de manera gradual, per tal de què quan ens hi exposem de manera més contundent, la nostra pell ja estigui protegida per una bona quantitat de melanina.
  • Evitem l’ús tant intern com extern de plantes i medicaments fotosensibilitzants. En el cas  de les plantes, algunes d’elles són l’hipèric, la ruda i els olis essencials de cítrics, sobretot el de bergamota.
  • Beguem molta aigua per evitar la deshidratació, general i cutània.

I per últim, com passa sempre amb temes de salut, alimentar-nos correctament, serà la millor manera de subministrar al nostre físic, les matèries primes per funcionar de forma òptima i eficient. Consumint en abundància però amb varietat:

  • Greixos saturats naturals: mantega, carn de pastura, oli de coco, fruits secs.
  • oli de fetge de bacallà.
  • Vitamina D3 en cas de deficiència demostrada per analítiques.
  • Antioxidants per neutralitzar els radicals lliures (resveratrol, vitamines C i E, polifenols…): fruites i verdures.
  • Betacarotens: que estimularan la producció de melanina i augmentaran la vitamina A.

 

Anuncios
Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

El curs a mida

Ja queda molt poc per l’inici del Curs de Medicina Herbària tradicional del Mediterrani i com que sou moltes les persones interessades que no hi podreu assistir per temes de disponibilitat us volem oferir una opció perquè com a mínim pugueu fer un tastet.

Podreu assistir a classes específiques. Ara bé, en aquest cas i per no destorbar el bon funcionament del curs si que és més important que es tinguin algunes nocions sobre medicina tradicional. I també tenir en compte que les places seran molt limitades i que per assegurar-se l’assistència seria convenient apuntar-si amb suficient antelació. Es donarà preferència però a les persones que optin pel curs sencer. El preu serà de 45€ per classe.

Us deixem el programa detallat:

Si t’interessa escriu-nos a jardibruixes@gmail.com

 

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

curs de Medicina herbària tradicional del Mediterrani

Encara queden places pel curs de cursos, on us explicarem allò que no explica ningú. Afanya’t, no deixis passar aquesta oportunitat única.

No saps què és la Medicina Tradicional del Mediterrani? En aquests articles t’ho expliquem:

#medicinatradicional #medicinaautoctona #plantessilvestres #mediterrani #remeieria

Publicado en Uncategorized | 3 comentarios

Últims dies!

L’Hivern és moment de recolliment, d’emprendre el viatge cap a l’interior d’un mateix i, si som valentes, cap a d’altres mons inferiors.

Temps per trobar-se amb els propis fantasmes i emprendre amb ells el camí que ens ha de dur fins a les llums de la Primavera, l’època en què despertarem i brotarem de nou. Com ho fem dependrà de quant haguem descansat i enfortit les parts subterrànies.

El Jardí de del Bruixes emprèn el seu viatge de recolliment i del 23 de desembre al 7 de gener tanquem la paradeta.

Si voleu fer comandes, assistir a les teràpies o qualsevol altra cosa, us queden 10 dies per fer-ho.

Us recordem que, com que de moment encara no tenim una botiga online com els esperits manen, per fer les vostres comandes ens heu d’escriure un correu amb el nom dels productes que voleu i la quantitat, nom, adreça i telèfon de contacte, i si ho passareu a recollir o us ho hem d’enviar. També podeu fer tot això amb el formulari que trobareu aquí.

Fem els enviaments a través de Correus amb un cost d’entre 3,5 i 7€.

Si no sabeu exactament què regalar, els vals de regal poden ser una bona opció. Podeu imprimir algun dels models que trobareu aquí, però recordeu que abans de regalar-los us heu de posar en contacte amb nosaltres per acordar els detalls com ara el valor del val, la forma de pagament, la data.

Abans de marxar però, ens podeu venir a veure aquest divendres 14, de 16.30 a 20h a l’ajuntament de Cornudella, on estarem participant en la jornada PATT: Alimentació, salut i sostenibilitat.

Ja us avancem que a finals de gener oferirem un taller de cosmètica casolana i a principis de febrer un de fabricació d’encens. Si no us els voleu perdre, us recomanem que us apunteu a la llista de correu a la qual publiquem totes les novetats. Ho podeu fer a través del formulari de contacte.

Bones festes i fructífer retrobament amb vosaltres mateixes. Fins aviat!

 

 

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , , | Deja un comentario

La salut completa

Anem al gra, i partim de la base de què no som  només matèria, i que la matèria és molt més del què acostumem a pensar. De fet, el debat filosòfic sobre què és la matèria fa mil·lennis que dura.

El nostre ésser treballa a diferents nivells, i segons les nostres creences en tindrem en compte uns o altres. Jo considero 4 nivells, que són: Espiritual, energètic, bioquímic i físic. Aquests nivells interactuen entre ells, es contenen, i hi són continguts, s’animen, es regulen, s’alimenten, es defensen; perquè són un. I aquí podríem començar un debat sobre la unitat i la multiplicitat que ens portaria molt lluny i potser no és el lloc ni el moment. Així que, tornem al gra:

Així és com representaria l’ésser, els seus nivells i les interaccions entre ells.

L’esperit és el centre, el nucli, la base; però ho impregna tot i no té perquè estar restringit per les barreres del món material.

El camp energètic és generat pels altres nivells. No té una “entitat” pròpia però és molt important a nivell terapèutic ja que fa de pont entre varis nivells.

El nivell bioquímic, que es correspon al metabolisme.

I el nivell físic que és el què entenem com a purament material, és a dir, els teixits, els òrgans.

La medicina occidental moderna només contempla i , per tant, treballa, amb els dos últims nivells: el bioquímic i el físic. Oblidant-se completament dels altres dos i en la majoria dels caos, negant-los.

La medicina naturista o naturopatia, en el millor dels casos en contempla tres: l’energètic, el bioquímic i el físic. Molt millor que la medicina oficial però se’n segueix deixant un de molt important.  I moltes vegades només els dos últims, treballant igual que la medicina “oficial”, però substituint les drogues de síntesi per extractes d’origen natural.

L’esperit és el nucli, el que cohesiona i sense el qual l’existència dels altres no té absolutament cap mena de sentit. És l’origen i el fi. Com que està impregnat en tot l’ésser, treballant en algun dels altres tres nivells, podem produir efectes en l’espiritual, sobretot treballant amb l’energètic. Però no seria millor treballar holísticament de veritat i tenir en compte tot el nostre ser?

Qui fa això i sempre ho ha fet, des de la nit dels temps, són les medicines tradicionals.

Les medicines tradicionals són anteriors a l’era del dogma de la raó. Neixen en èpoques en què l’ésser humà, per conèixer el món, feia servir l’inconscient, la intuïció i els sentits (tots), a més del pensament racional.

Això no vol dir que els pensaments obtinguts pel raonament no siguin valuosos. De fet les medicines tradicionals els incorporen sense cap problema, doncs sempre ha sigut una més de les eines que ha utilitzat i realment seria absurd que algú que aspiri a la saviesa rebutgés una font de coneixement.

En l’època que neixen les medicines, que ara coneixem per tradicionals, la humanitat sabia que tot posseeix un esperit o està impregnat d’esperit, i treballava en conseqüència. Quan s’ajudava de les plantes per guarir ho feia conscient de què no només estava treballant amb principis actius. També treballava amb els esperits de cada ingredient que utilitzava, i aquests esperits, amos dels principis actius i amb capacitat per influir en els nostres 4 nivells, eren els que realment ajudaven, a la curació. Però tenen la seva pròpia voluntat i per tant no es poden fer les coses de qualsevol manera.

És bàsicament per això que un mateix remei fet per dues persones diferents pot ser més o menys efectiu.

Podem pensar que aquest coneixement s’ha perdut, com a mínim a casa nostra. Però l’avantatge d’aquest tipus de coneixements és que l’accés a la xarxa que els conté, tots, és sempre al nostre abast, perquè som un node més i no cal que hi entrem. Ja hi som dins. Simplement ens n’hem oblidat. És bastant semblant al què ens passa amb nedar. Algú que no sap nedar s’ofegarà perquè creu, erròniament, que no flota. I si no tingués aquest auto-prejudici, flotaria i salvaria la vida sense cap esforç. Perquè la raó, a vegades, es passa de llesta.

De tot això (i de fet, de molt més) en parlarem al taller Panakeia: éssers vegetals i curació què farem el 20 de juliol a Altron dins del 4art seminari del Gremi de l’Art.

 

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Els cicles que ens mouen

L’altre dia compartíem l’article sobre les dietes depuratives de primavera, i dèiem que de la correcta depuració primaveral en podien dependre les grips de la tardor. A algú li va sobtar aquesta afirmació. Potser calen més explicacions.

No acostumem a recordar, o a ser conscients, que som animals. Si si, ni plantes, ni bactèries, ni fongs, ni protozous, per molt que a vegades alguns congèneres ens ho semblin…

De fet solem esforçar-nos molt per oblidar-ho, però com es diu en castellà, encara que es vesteixi de seda, la mona, mona es queda.

Som animals que viuen en un ecosistema al ritme dels cicles astronòmics i ambientals. A nivell físic, és així per molt que ens encaparrem en creure que tot això ja no ens afecta. Per això i per exemple, movem les substàncies que resideixen al nostre cos seguint el batec de les estacions.

Durant la tardor i l’hivern ens hem dedicat a emmagatzemar i conservar; que és el què li toca fer a qualsevol organisme plurianual si vol assegurar-se la pervivència fins al següent equinocci.  Per tal de minimitzar les pèrdues, els processos depuratius redueixen la seva activitat i, per tant, a part d’economitzar recursos acumulem toxines. Amb la primavera arriba una nova època d’expansió, d’alleugerir-se de les càrregues acumulades doncs ara ja no faran més servei, de fer neteja. El metabolisme es reactiva i afloren les toxines que el cos havia mantingut arraconades per evitar que molestessin i contaminessin els teixits. Passen a la circulació per ser dirigides cap a la sortida. Ens toca facilitar aquest procés. Si no ho fem poden aparèixer erupcions, al·lèrgies, grans, astènia… i evidentment, l’organisme acabarà tornant-les a arraconar per protegir -se, fins que tingui una altra bona oportunitat per desfer-se’n. Tenint en compte que el contacte amb les toxines provoca irritació, inflamació i, a la llarga, degeneració dels teixits, és el més intel·ligent que pot fer si la opció d’eliminar-les no és accessible.

Ara bé, si no ens haguéssim esforçat en oblidar els nostres instints, la depuració de primavera seria sens dubte la primera elecció.

I així, i suposant que durant l’estiu seguíssim també la dieta que ens ofereix la natura, rica en fruites i verdures, fresques i sucoses, arribaríem a la tardor amb el cos net i la circulació lleugera. Lliures d’enemics a dintre de casa permetríem als nostres sistemes de defensa funcionar correctament.

I tancant el cicle de nou, tornaríem a emmagatzemar provisions per subsistir la llarga parada hivernal en un rebost net i endreçat.

Si vols aprendre més dels cicles naturals i els seus efectes en les plantes i en nosaltres, vine a les nostres activitats didàctiques.

Si vols començar una dieta depurativa a la teva mida, demana hora de consulta.

Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario

Slow Health o desindustrialitzar la salut

La nostra societat avança cap a una creixent industrialització en tots els àmbits de la vida, incloent la cura de la salut, i fins i tot entre els sectors més naturistes, en general i a l’hora de la veritat, no sembla que hi mostrem gaire reticència. Potser en llegir això algú se sorprèn però, t’has plantejat mai com s’han produït aquelles càpsules d’herbes que compres i què contenen realment?

El problema comença ja amb la prescripció. Sovint quan una persona compra certs productes fitoterapèutics és perquè els hi ha prescrit el/la terapeuta i la majoria d’escoles on s’ensenyen teràpies naturals estan en realitat molt allunyades del retorn a la Naturalesa que propugnen. M’explico:

  • es troben en grans centres urbans i no fan sortides de camp per ensenyar a conèixer i reconèixer les plantes que s’hauran de receptar sinó que es limiten a ensenyar a receptar tal preparat per tal desordre.
  • La majoria de teràpies que s’hi ensenyen són exòtiques, sense cap arrelament al nostre territori, i per tant massa sovint els remeis que s’escullen han de venir de lluny, doncs són els propis d’aquell sistema mèdic no autòcton.

I potser no veus cap problema en tot això, però hi és. I és sobretot un problema de coherència.

Per recomanar un remei cal conèixer-lo a fons, i és bastant difícil conèixer una planta que prové de l’altra punta del món. I no només això, sinó que amb la mania d’utilitzar plantes forànies (especialment quan en tenim d’autòctones amb es mateixes propietats) contribuïm amb un negoci que causa molts perjudicis i ens deixem enganyar:

  1. Contaminació: Molta gent que consumeix plantes medicinals són ecologistes, i sembla una mica absurd que sent-ho comprin plantes que han viatjat milers de quilometres (amb la contaminació que això comporta) per arribar fins aquí.
  2. Colonialisme econòmic: La ma d’obra que s’utilitza per produir-les sol estar molt mal pagada. Resulta un negoci rodó per a les grans empreses estrangeres que s’hi dediquen. Poques despeses als països d’origen i molts beneficis als països on venen. Tot això fet sense cap tipus d’escrúpols.
  3. Risc d’extinció: Les modes periòdiques d’ús d’una o altra planta comprometen les poblacions silvestres de la mateixa, que no poden abastir la demanda a nivell mundial, posant-les en risc d’extinció i deixant-ne sense  a les persones que l’han utilitzat tradicionalment. Això ha passat amb l’harpagòfit, l’equinàcia, etc.
  4. Falsificacions: Aquesta demanda sobtada també afavoreix l’augment de falsificacions, com passa amb l’oli d’argan.  La superfície d’aquest cultiu endèmic de Marroc i Algèria ha disminuït un 50% els últims 100 anys i l’arbre triga de 6 a 8 anys en produir. Tot i això la seva demanda ha augmentat tant els últims anys que és incomprensible com es pot produir tot l’oli que circula pel mercat.
Per ampliar el tema consulteu l’article “Perquè plantes silvestres i autòctones”

A més la majoria de preparats que es consumeixen avui en dia requereixen processos industrials que poden arribar a desnaturalitzar completament qualsevol cosa, a part de resultar més contaminants i tenir un cost energètic més alt que els procediments tradicionals.

Aquest tema el vam tractar una mica a “Perquè utilitzar tintures i elogi de les infusions”. 

Per exemple, les càpsules i comprimits solen estar fets amb extractes concentrats. És a dir que la planta es macera en solvents tòxics com acetona, cloroform, metanol… i l’extracte obtingut se sotmet a un o més processos d’eliminació del solvent, com evaporació, liofilització, spray-drying, etc. , que solen degradar els principis actius. De fet la liofilització és l’únic mètode que possiblement no resulti en un producte final mediocre, però degut al seu elevat preu, pràcticament no s’utilitza.

També cal vigilar amb les tintures, sobretot les de concentracions superiors a 1:1 (en les que el primer número és més gran), ja que és molt difícil obtenir aquestes concentracions per mètodes senzills, i per tant es tractarà d’extractes secs reconstituïts. És a dir que no són tintures de veritat.

Només els preparats fets amb cura i amb un processat mínim reflecteixen l’espectre químic de l’herba original, cosa molt important pels tractaments fitoterapèutics, que es basen en la gran importància de les sinèrgies.

I si ja és difícil trobar productes herbaris elaborats amb plantes autòctones i/o de cultiu de proximitat, amb un processat mínim però ben estudiat i respectuós, que garanteixi el manteniment de l’espectre químic i energètic de la planta original, imaginem ara com ho deu ser trobar productors que demostrin la mateixa cura a l’hora de recol·lectar la matèria prima. El què és clar és que no ho trobaràs en grans empreses ni en els seus productes amb campanyes publicitàries i envasos flamants. Hauràs de buscar més aviat entre els petits productors per trobar les persones que fem la nostra feina amb amor i intentem produir un producte de qualitat cuidant totes les fases del procés.

Al Jardí de les Bruixes, ho fem. Escoltem la Natura per escollir el moment idoni per collir cada planta i assegurar-ne la qualitat; mai parem de formar-nos tant en els coneixements tradicionals com en els més moderns, per poder-te oferir el punt d’equilibri; elaborem els extractes amb el solvent més adequat, perquè continguin l’essència completa de la planta original; treballem amb plantes autòctones o de cultiu propi per ser coherents amb les nostres idees i assegurar-nos una matèria prima de qualitat; produint amb amor, atenció i intenció perquè creiem que el resultat final depèn molt de la voluntat que el produeix.

Si vols  aprendre a treballar amb les plantes com ho fem al Jardí de les Bruixes fes un cop d’ull al Curs de medicina herbària del Mediterrani.

I aquesta manera de fer l’apliquem a l’obrador, a la consulta i te l’ensenyem als tallers, cursos, xerrades i sortides.

Perquè no és només una feina, és una passió i una manera de viure.

 
Publicado en Uncategorized | Etiquetado , , , , , , , | Deja un comentario