La mel: endolcint la salut

La mel és l’aliment principal de les abelles i un dels 6 productes, increïblement útils que ens ofereix l’eixam.

Ara que molta gent es va adonant de què consumim sucre en excés, convé que no fiquem la mel en el mateix sac. A diferència dels sucres, sobretot els refinats, la mel té propietats medicinals i nutritives molt destacades.

La seva composició és molt variable. Hem de pensar que si ja canvia la composició de les plantes en funció del lloc on creixen, la climatologia i l’època de l’any, més ho farà la mel que està composta pel nèctar de les milions de flors que creixen en 3km a la rodona del rusc.

Tot i això podem dir que la mel ens aporta calci, magnesi, zinc, fòsfor i potassi; la meitat dels aminoàcids existents; àcids orgànics (àcid acètic, àcid cítric…); vitamines del complex B, Vitamina C, D i E; i antioxidants (flavonoides i fenols).

Aquests nutrients són presents a la mel crua, però molts es perden amb el procés de pasteurització a què se sotmeten moltes mels per evitar que cristal·litzin amb el fred o amb el temps.

La mel mai hauria de sotmetre’s a temperatures superiors a 60°C si volem que conservi els seus beneficis. Per això quan l’afegim a les tisanes hem d’esperar a què es refredin una mica.

Anem a veure, un per un, els beneficis:

  1. La fructosa de la mel estimula la producció de glucoquinasa, un enzim que permet elevar la taxa de conversió, de glucosa en glicogen. El glicogen és una molècula que serveix per poder emmagatzemar la glucosa al fetge, enlloc de fer-ho a les cèl·lules adiposes en forma de greix. Això junt amb el fet de posseir un índex glucèmic més baix que el sucre la fan una bona elecció com a endolçant en cas de Diabetis II.
  2. El combustible del cervell és el sucre, i en necessita un subministrament constant i proporcional al seu  nivell d’activitat. Quan els nivells baixen, per aconseguir-ne un subministrament d’urgència, el cos segrega adrenalina, que entre d’altres funcions s’encarrega de l’alliberament de glicogen i de la creació de glucosa a partir de la destrucció

    By Ferran Pestaña via Wikimedia Commons

    de proteïnes musculars. L’adrenalina però, també produirà un estat d’alerta que pot contribuir a l’augment de l’estrès metabòlic.  La mel al ser una font de glucosa i emmagatzemar-se en forma de glucogen dificulta l’aparició de crisis per falta d’energia, evitant la secreció d’adrenalina i per tant la destrucció de múscul per obtenir sucres. Dit de manera més simple: la mel redueix l’estrès metabòlic.

  3. És rica en fructooligosacàrids (FOS), que a part d’actuar com a laxants suaus, alimenten la flora bacteriana intestinal. Afavorir la flora intestinal té múltiples avantatges, tants que és un assumpte per tractar en un altre article. Per nombrar-ne alguns: evita problemes digestius com putrefaccions, gasos, còlics, restrenyiment, diarrea, etc…; millora l’estat d’ànim; regula el sistema immunitari; millora l’assimilació de nutrients; i disminueix el risc de patir malalties autoimmunes.
  4. La mel conté la bactèria benèfica endèmica de les abelles mel·líferes: Lactobacillus kunkeei. Com que les abelles creen la mel regurgitant el nèctar de les flors que prèviament han ingerit, aquesta contindrà la bactèria viva i és per tant un aliment probiòtic. Per això, a més de ser antibiòtica, i com s’ha demostrat en estudis recents, Lactobacillus kunkeei  li atorga propietats immunoestimulants.
  5. La mel es pot utilitzar com a “vacuna” per prevenir les al·lèrgies al pol·len.          La mel conté una mica de pol·len. Si com a mínim un parell de mesos abans de la temporada de les al·lèrgies incorporem a la dieta mel de la nostra zona, acostumem al sistema immune a la presència i innoqüitat  dels pol·lens als que estarem exposats.
  6. Conté l’enzim glucosa oxidasa que produeix peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada) i que contribueix a la seva capacitat antibiòtica.
  7. Redueix els nivells de colesterol LDL i triglicèrids en sang.
  8. És antiinflamatòria i molt rica en antioxidants.

Per gaudir dels seus beneficis la podem utilitzar tant en ús intern com extern. Per exemple per curar cremades i ferides, que a més de desinfectar, n’accelerarà la curació.

Un dels usos tòpics més destacats és per tractar l’acne, que sol estar causat, entre d’altres factors, per la presència de bactèries perjudicials a la pell. La mel a part de ser antibacteriana té un pH d’entre 3,2 i 4,5, i aquesta acidesa no permet el desenvolupament de la majoria de bactèries indesitjades i en controla el creixement.

Aquesta informació és orientativa.

Per a tractar problemes de salut consulteu un/a especialista.

Si vols aprendre més coses sobre les plantes i la salut per la natura, t’oferim tallers i altres activitats formatives.  Si vols concertar hora de visita amb la nostra terapeuta ho pots fer a jardibruixes@gmail.com o trucant al 658300468.

Anuncios