Les malalties autoimmunes

Les malalties per mal funcionament del sistema immunitari són cada vegada més freqüents: càncer, al·lèrgies vàries i malalties autoimmunes.

El sistema immunitari és l’encarregat de protegir tot l’organisme de les agressions, invisibles als nostres ulls, que n’amenacen la integritat.

En les al·lèrgies, el cos reacciona exageradament a substàncies inofensives; en el càncer, passa per alt cèl·lules pròpies que haurien de ser destruïdes perquè una mutació les ha fet tornar perilloses; en les malalties autoimmunes, l’enemic és un mateix i la part de nosaltres que ens hauria de protinmune_shutterstock_207907432egir esdevé la pròpia amenaça i comença a destruir teixits sans.

Hauríem d’assumir, d’entrada, que la malaltia ve per guarir-nos. Doncs la malaltia en si no és el problema original, sinó la conseqüència. Per tant hem d’estar atentes als seus senyals (símptomes) ja que són les pistes per descobrir l’origen del desequilibri. Això val per totes les malalties.

Causes:

Les malalties autoimmunes poden afectar qualsevol part del cos i són molt variades: Diabetis, tiroïditis de Hashimoto, polimiositis, lupus, malaltia d’Addison, anèmia hemolítica autoimmune, colitis ulcerosa, sarcoïdosi, i moltes més. Tot i això, hi ha algunes causes que són força habituals i comunes. Recordem que estem generalitzant i no és un procediment gaire vàlid per a la naturopatia, però habitualment, les malalties autoimmunes s’originen amb un procés agut, o inflamatori, i evolucionen cap a un procés crònic, o degeneratiu.

  • Toxèmia: La toxèmia és l’acumulació dins de l’organisme, de substàncies que actuen com un verí, les toxines. Pot provenir de l’eliminació deficient de les substàncies de rebuig del metabolisme, o de substàncies exògenes com additius alimentaris, medicaments i altres drogues, ingesta d’aliments en mal estat o altament processats, consum excessiu de greixos i refinats, contaminació ambiental, infeccions (sobretot bacterianes), etc.

El cos sà està preparat per eliminar una certa quantitat de toxines, quan se supera aquesta quantitat, s’acumulen en l’organisme. És un peix que es mossega la cua, doncs quan l’organisme se satura de toxines, queda compromesa la seva capacitat depurativa, augmentant encara més la toxèmia, convertint el procés en un cercle viciós.

Les toxines que no es poden eliminar han d’anar a parar a algun lloc, i és així com es comencen a acumular als teixits de l’organisme, fent-ho habitualment a les zones més dèbils. Com que la funció del sistema immunitari és atacar allò que considera que pot comprometre la salut del seu medi, si el problema no se soluciona, és fàcil que acabi atacant aquests teixits i destruint-los.

  • Permeabilitat intestinal. És alhora causada per la toxèmia (intestinal) i causa de toxèmia (sistèmica). Per agressions les parets intestinals resulten danyades i petites partícules d’aliments no digerits es filtren i passen al torrent sanguini. En podeu saber més llegint aquest article.
  • Deficiència de la funció depurativa. Pot ser per hipofunció d’un, de varis, o de tots els òrgans d’eliminació del cos. Aquests són: intestins, fetge, ronyons, i també la pell (anomenada en naturopatia el tercer ronyó), i els pulmons. Per desenvolupar correctament la funció depurativa és necessari un funcionament correcte del sistema circulatori, sobretot el venós i el limfàtic.

Des del punt de vista de la medicina humoral, de la que farem una explicació més extensa en un altre article, les malalties autoimmunes es divideixen en:

  • Procés colèric: El cos està sobrecarregat per un excés de calor i sequedat. Això produeix un sistema immunitari hiperactiu, metabolisme accelerat, amb inflamacions cròniques o recidivants. Amb el temps la hiperfunció produeix esgotament de l’energia vital i desemboca en:
  • Procés melancòlic: El cos està sobrecarregat per un excés de fred i sequedat. Pot ser conseqüència d’un procés colèric o bé pot sorgir directament d’un temperament melancòlic agreujat. Apareix manca de calor i per tant, digestió deficient, flora bacteriana deficient o desequilibrada, metabolisme lent o erràtic, depressió, pessimisme, mala eliminació i processos degeneratius.

Solucions:

Les teràpies naturals no tracten malalties, sinó que ajuden a recuperar la salut a persones malaltes. Per això cada cas és únic i s’ha de tractar com a tal. Evidentment amb un paper actiu del malalt. Així doncs no hi ha un únic remei per cada malaltia i és imprescindible que el malalt s’impliqui de ple en la seva curació. Tot i això hi ha algunes pautes i remeis que poden servir per a  la majoria de persones.

  • En tots el casos és molt important fer neteja. Segons l’estat en què es trobi el malalt i la vitalitat de la que disposi (consulteu amb un professional), triarem un dejú, un semi-dejú, o una dieta depurativa.
  • Cal descartar les al·lèrgies alimentàries. Això se sol fer després del procés depuratiu.
  • Nodrir els intestins perquè es regenerin. Sobretot si se sospita de permeabilitat intestinal però no està de més encara que no sigui així, doncs de fet és un problema molt habitual.
  • Comprovar els nivells de vitamina D3. S’ha trobat que en les malalties autoimmunes hi sol haver deficiència d’aquesta vitamina. Així que no està de més augmentar-ne la ingesta.
  • Prendre remeis que regulin el sistema immunitari. Són especialment útils per aquest propòsit alguns bolets com el Reishi, el bolet d’esca (Fomes fomentaria), Morchella spp., Volvariella volvacea, el cep (Boletus edulis), Cordyceps sinensis i Trametes versicolor. El suc de plantatge fresc és un altre remei ideal per aquests casos.
  • Consumir aliments naturals, vegetals, frescos i sempre que sigui possible crus.

Recordem però que les malalties autoimmunes poden produir trastorns greus i per tant aquesta informació no substitueix la visita amb un terapeuta per tal que us ajudi a trobar el tractament adequat per a vosaltres.

Anuncios