Medicina ancestral…del Mediterrani?

Moltes persones queden ben sorpreses quan descobreixen que tenim un sistema mèdic propi, i avui us he l’expliquem perquè és amb el sistema que treballem al Jardí de les Bruixes. Com no podia ser d’una altra manera, ja que ens agrada molt tot lo autòcton i familiar.

Un sistema mèdic és un conjunt de coneixements organitzats, entesos i aplicats segons una visió concreta de la vida i de la seva manera de funcionar (cosmovisió). Són sistemes mèdics l’ayurveda, la medicina tradicional xinesa i molts altres, entre ells la medicina tradicional del Mediterrani, coneguda al món anglosaxó com a tradicional western herbalism (herbalisme tradicional d’occident). És molt molt semblant a un altre sistema mèdic, la medicina Unani dels països àrabs. L’explicació és ben senzilla, per trobar-la caldrà fer un passeig per la història:

És també coneguda com a medicina grega tot i que això és una mica imprecís. La Medicina Tradicional del Mediterrani pren forma amb els grecs, sobretot amb Hipòcrates i Galè, però aquests van recollir savieses provinents de vàries cultures del Mediterrani: egipcis, cretencs, ibers… Els grecs endrecen aquest coneixement i el registren, formen escoles i el transmeten. Això permet afegir el factor més acadèmic a aquest recull de coneixements, en molts casos, populars. El transmeten a l’imperi romà i al món àrab, escampant-lo així per un terç de món.

Amb l’arribada de l’Edat Mitjana, a Europa, aquests i molts altres coneixements de l’Antiguitat es deprecien i s’arraconen en el millor dels casos. No continua ni la pràctica ni  la investigació sobre aquest sistema. A Europa.

Per sort els àrabs hi continuen treballant, acumulant experiència i salvant la medicina Mediterrània de l’oblit total. Avicena, filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la medicina, va ser un dels savis que va treballar amb aquest sistema mèdic.

Cap al segle XIII es comença a recuperar tot aquest coneixement abandonat i s’importen els coneixements dels musulmans en alguns llocs molt concrets com l’escola mèdica Salernitana. I al segle XVII trobem figures que hi treballen, tan importants com Nicholas Culpeper. És en aquesta època que la cosa remunta i es torna a investigar i escriure en abundància seguint la teoria dels 4 humors, però un segle després arribarà la medicina moderna i amb ella el menyspreu cap a les velles teories i en lloc de millorar-les i afegir-hi els nous coneixements, com es feu a la Xina i a l’Índia,  s’opta per desprestigiar-les.

Com és la nostra medicina autòctona?

Com la Unani està basada en l’existència dels 7 factors naturals que conformen i mouen la vida:

  • 4 elements: aigua, terra, foc, aire i les seves qualitats (calent, fred sec i humit). Formen tot el què existeix. Es conceben més com a energies que com a matèria.
  • 4 humors: Flema, bilis negra, bilis groga i sang. Són els agents metabòlics dels 4 elements i la seva materialització en el cos humà.
  • 4 temperaments o constitucions: Flemàtic, melancòlic, colèric i sanguini. Cada humor aporta unes qualitats i en funció del que predomini, predominaran aquestes qualitats.
  • 4 facultats: Les funcions bàsiques de la vida. Vital, Natural, Psíquica i Generativa.
  • Principis Vitals: Les energies i essències que donen vida a l’organisme. Calor Innata, Força Vital, Thymos, Humitat Radical o Innata. Sorgeixen de l’Ignis i el Pneuma, energies originàries i supremes de l’Univers.
  • Els òrgans i les parts: Les unitats bàsiques del cos i les seves funcions.
  • Les forces o virtuts administratives: Atractiva, expulsiva, digestiva i retentiva. Permeten els processos fisiològics i metabòlics.

És doncs un sistema energètic (com la medicina xinesa), però basa els diagnòstics sobretot en l’equilibri dels humors (com l’Ayurveda). Parla, com tots els sistemes mèdics tradicionals en un llenguatge filosòfic que no es pot interpretar literalment sense entendre primer i profundament els conceptes amb els que treballa.

Així, l’aigua no és ben bé aigua, és tot allò fluïd, fred i humit, emocional, que s’adapta al continent, que neteja i ajuda a eliminar, que suavitza, tou, tendre…

El foc és tot allò ardent, energètic, actiu, calent i sec, impetuós, que digereix i processa, ferotge, impulsiu, ple de vitalitat…

Tots els elements són necessaris per al bon funcionament del nostre cos. Si mirem la digestió, l’element foc es troba en les secrecions gàstriques que desfan i processen els aliments ingerits; l’aigua a la mucosa que apaga el foc i evita que els forts àcids digereixin el propi  estómac; l’aire facilita l’intercanvi a través de les parets del tub digestiu per tal que puguem absorbir els nutrients i la terra ens ajuda a retenir la femta al colon per absorbir-ne l’aigua i fins que arribi el moment per expulsar-la.

Els elements i les seves qualitats es troben tant en els animals i les seves funcions orgàniques com en les plantes. Per això la fitoteràpia ens permet corregir el desequilibri, que és la causa de totes les malalties, per la utilització dels contraris energètics.

T’agradaria provar-ho?

Demana hora de visita escrivint-nos a jardibruixes@gmail.com.

Si en vols aprendre escriu-nos i t’apuntem a la llista d’espera per participar al curs d’herbalisme tradicional del Mediterrani de l’any que ve.

Anuncios