Per què plantes silvestres i autòctones?

Haureu vist ja que mostrem una clara preferència per les plantes silvestres i autòctones. Avui us expliquem el perquè.

Les plantes silvestres són diferents de les domesticades, com passa amb tots els éssers vius. Per començar, les plantes domesticades han perdut gairebé del tot l’adaptabilitat ecològica per reproduir-se i sobreviure sense dependre de les cures humanes. I de fet és precisament això el què les fa domesticades.

Per les exigències del cultiu, i per tal de mantenir els caràcters que s’han seleccionat durant la domesticació, les plantes cultivades presenten una diversitat genètica molt inferior que les silvestres.

A més a més, les plantes domesticades han perdut la capacitat de dispersió natural i la latència de les llavors (la llavor no dorm en espera del moment de l’any en què li toca germinar). UnaMontsant farigola altra pèrdua important és la dels mecanismes químics de protecció, especialment contra herbívors però també altres amenaces. L’augment de la mida de fruits, fulles, llavors… (segons sigui la part que els humans més hem potenciat) és a expenses de la reducció d’energia en altres funcions com la síntesi de metabòlits secundaris ( que a falta d’una suficient comprensió sobre la utilitat dels components actius de la planta és el nom que se’ls ha atorgat a aquests, com si fossin subproductes del metabolisme d’una planta sense cap finalitat concreta). Això les fa més vulnerables, a gelades, sequeres, patògens, “depredadors”, etc.

Tot això ens sembla important perquè creiem que afecta, no només a la qualitat química, sinó també a l’esperit (energia o digueu-li com vulgueu) de la planta, una part tant important com les altres quan treballem amb elles, sigui per la finalitat que sigui. També afecta a aquest aspecte el fet que siguin autòctones.

Les plantes creixen de la terra, i les silvestres  se solen resistir al trasplant, defalleixen en ser separades del territori, com si se’ls hi hagués extirpat una part del seu ésser.

No menys som nosaltres. To està connectat. Units per la terra de la que hem nascut, que ens ha sostingut, alimentat, protegit, reconfortat, que ens ha vist créixer i que ens acollirà en morir.  Com una mare inefable, una mare eterna, una mare mortífera. La del ventre fèrtil i les dents esmolades.

La terra determina com som, nosaltres i les plantes, i això és un vincle que ens uneix. Ens fa afins. Cosa que no passa amb les plantes exòtiques que cada vegada més omplen les estanteries d’herboristeries i dietètiques.

Últimament sembla que tot el què ve de fora és millor. Però els errors d’aquest plantejament són varis i massa importants per ignorar-los.

  1. Moltes es poden substituir per plantes autòctones sense cap problema, doncs posseeixen els mateixos efectes.
  2. Contaminació: Molta gent que consumeix plantes medicinals són ecologistes, i sembla una mica absurd que sent-ho comprin plantes que han viatjat milers de quilometres (amb la contaminació que això comporta) per arribar fins aquí.
  3. Colonialisme econòmic: La ma d’obra que s’utilitza per produir-les sol estar molt mal pagada. Resulta un negoci rodó per a les grans empreses estrangeres que s’hi dediquen. Poques despeses als països d’origen i molts beneficis als països on venen. Tot això fet sense cap tipus d’escrúpols.
  4. Risc d’extinció: Les modes periòdiques d’ús d’una o altra planta comprometent les poblacions silvestres de la mateixa, que no poden abastir la demanda a nivell mundial, posant-les en risc d’extinció i deixant-ne sense  a les persones que l’han utilitzat tradicionalment. Això ha passat amb l’harpagòfit, l’equinàcia, etc.
  5. Falsificacions: Aquesta demanda sobtada també afavoreix l’augment de falsificacions, com passa amb l’oli d’argan.  La superfície d’aquest cultiu endèmic de Marroc i Algèria ha disminuït un 50% els últims 100 anys i l’arbre triga de 6 a 8 anys en produir. Tot i això la seva demanda ha augmentat tant els últims anys que és incomprensible com es pot produir tot l’oli que circula pel mercat.

Habitualment cap d’aquests problemes apareixerà amb la utilització de plantes autòctones i per això al Jardí de les Bruixes no només ens limitem a preferir-les sempre, sinó que anem més enllà i les recol·lectem o cultivem (també en el cas d’exòtiques no invasores que s’adaptin bé a la nostra zona) nosaltres mateixes.