Permeabilitat intestinal: què és i com ens afecta

La paret intestinal és, fins i tot quan està sana, permeable. Ho ha de ser per deixar passar els nutrients que s’extreuen de la digestió i per permetre que passin al torrent sanguini. També per deixar passar les cèl·lules del sistema immunitari en cas d’infecció.

La mucosa digestiva, és de fet una superfície de contacte amb l’exterior. Està exposada a microorganismes, toxines, químics, etc provinents del medi extern. La seva funció és impedir que traspassin la seva barrera.

Està clar, per tant, que hi ha d’haver un punt d’equilibri. Les obertures han de ser prou amples per deixar passar els nutrients digerits, i prou estretes per impedir el pas de microorganismes, toxines, químics i un altre element que no hem nombrat però que resulta molt important en l’inici d’algunes malalties: les partícules d’aliments incompletament digerits.

Per què apareix la permeabilitat intestinal?

Hi ha dues causes conegudes:

Certes bactèries i la gliadina (glicoproteïna del gluten) estimulen la producció descontrolada de zonulina. La zonulina afluixa les unions estretes de l’intestí, és a dir, n’augmenta la permeabilitat. És per això que un consum excessiu de gluten i algunes infeccions bacterianes causen permeabilitat intestinal augmentada.

Una de les causes és la inflamació de llarga durada de les cèl·lules de la paret intestinal que amb el temps van perdent la capacitat de regular el pas de substàncies a través seu i queden laxes, permetent el pas a toxines, microorganismes i partícules d’aliments. La inflamació crònica acaba esgotant els recursos de l’organisme i produeix canvis degeneratius. Això es pot veure en moltes malalties i habitualment, també en aquest cas.

La pregunta que sorgeix ara és: Què produeix la inflamació intestinal? I tornem a trobar com a primera causa el consum excessiu de gluten. També els aliments processats industrialment, el refinats (farina blanca, sucre blanc, olis refinats, etc), conservants, colorants, etc. Aquestes substàncies, o bé perquè el cos no les pot identificar, o bé perquè directament són del tot nocives, són tractades com a amenaces i es desencadena un procés inflamatori.

Les infeccions són una altra causa habitual. Especialment les candidiasis, H. pylori i per paràsits intestinals (cucs, protozous).

L’estrès crònic debilita el sistema immunitari i afecta en el pH del bol alimentari. Això, d’una banda facilita la invasió i proliferació de patògens, també a l’intestí, i de l’altra fa que l’organisme, al sentir-se més vulnerable sigui més procliu a les inflamacions i altres respostes exagerades.

Per últim, cal afegir el consum habitual d’alcohol, antiàcids, antibiòtics, esteroides i antiinflamatoris AINEs.

Quines conseqüències te?

esquema_permeabilidad_intestinal_aumentada

imatge extreta de wikipedia

S’ha comprovat la seva relació amb:

  • Malalties autoimmunes com: diabetis tipus I, artritis reumatoidea, espondilitis anquilosant, malaltia de Crohn, lupus eritematós, tiroïditis de Hashimoto, psoriasi.
  • Problemes digestius: Colitis ulcerosa, síndrome de l’intestí irritable, gasos i còlics.
  • Al·lèrgies, tan alimentàries com respiratòries. Asma. Sensibilitats químiques.
  • Problemes de la pell: rosàcia, eczema, urticària, angioedema, acné.
  • Síndrome de la fatiga crònica, fibromiàlgia.
  • Problemes psicològics i nerviosos com depressió crònica, falta de memòria, TDA, hiperactivitat, esquizofrènia, autisme, esclerosi múltiple, neuromielitis òptica…
  • Malalties inflamatòries.
  • Càncers com: glioma, de mama, adenocarcinoma de pulmó, d’ovari, de pàncrees, de pròstata, leucèmia, etc.
Anuncios